David Cuspinera

Als 8 anys va provar l’art marcial del Judo i va aprendre a fer tombarelles. Allò el va dur a la gimnàstica esportiva i li va cridar l’atenció l’acrobàcia. Allò el va dur al circ i allà va aprendre a fer el pallasso. Allò el va dur a estudiar a l’Institut del Teatre i d’allà, de pet, al teatre de text i al teatre musical i al cinema i a la Televisió i així va aprendre a ensenyar i a dirigir teatre i tot plegat el va dur al ioga. Això, no sap on el durà demà…

 

Què és el que més t’agrada del ioga?
Comprovar que, a base de voluntat i compromís, vas descobrint que la vida és com un joc i el ioga et dona les eines per jugar-hi a consciència.

En les teves classes transmets…
El goig d’estar vius, presents i jugar amb la respiració i deixar fluir l’energia i recuperar vitalitat i tenir ganes de tornar a practicar per seguir jugant amb els propis límits.

Ingredients per un dia fantàstic:
Si les tasques més feixugues del dia a dia com, rentar els plats, fer factures o trobar-se en un embús a la C-17 les puc convertir en gratificants a base de consciència, un somriure, cantant o ballant, ja me’n puc anar a dormir ben tranquil ja que la resta surt sol.

Quin mantra et defineix en aquest moment?
L’exit no prové de la victòria sinó que arriba amb l’absència de lluita. Amb l’agraïment.

Extret del llibre Magokoro “Carta del pare de la Haru” de Flavia Company.